|
Historie
|
| Quan
parlem de la joguina de llauna sempre ens recorda uns temps passats on
els nostres pares o avis jugaven amb uns objectes durs al tacte però
al mateix temps delicats, ja que es podien trencar fàcilment o
era fàcil fer-se mal jugant amb ells, ja que presenten moltes parts
punxants o que fàcilment poden tallar. Es caracteritzen per tenir
uns colors vius i llampants. Estan fabricats amb full d'acer i recoberts
(mitjançant un bany electrolític) d'una capa d'estany, que
anomenem popularment com a "llauna". |
![]() |
|||
Antigament
els joguets eren de fusta o de fabricació casolana. Quan es va
poder tenir un fàcil accés a l'acer, per part dels artesans,
es va poder començar a fer la fabricació a gran escala,
amb la creació de noves empreses que va facilitar l'aparició
de joguines a un preu raonable, al mateix temps que una classe mitja en
expansió es situava en condicions de comprar-les. Encara que la indústria de la joguina va començar principalment a la Alemanya de mitjans del S. XIX, a Espanya no va arribar fins més tard. Cap a finals de segle, a Catalunya i més concretament a Barcelona al Barri de Gràcia van sorgir una sèrie d'artesans que feien objectes de llauna i que mica en mica van començar a fabricar joguines: JORGE RAIS, HISPANIA, FRANCESC ROCA,... Va
ésser a començaments del segle XX que per iniciativa privada
de Rafael Payá i Picó, que tenia un petit negoci de fabricació
d'elements i eines de llauna: setrills, pots, eines i recipients pels
gelaters d' Ibi (Alacant), aprofità la tècnica de fabricació
per a crear petites joguines.
No se sap amb certesa quan es va començar a fabricar la primera joguina, ni quina va ésser. Sembla ser que les primeres joguines es podrien començar a fabricar entre el 1902 i el 1904 però no s'ha trobat cap document al respecte. Les primeres que es van fabricar eren còpies en miniatura dels objectes quotidians, com per exemple la fireta: plats, olles, setrills, ... Va ésser a l'any 1905 quan en Rafael Payá va atorgar a favor dels seus tres fills escriptura publica de la seva empresa de llauna. La família Payá va començar d'aquesta manera la fabricació de joguines a Ibi (Alacant). Va ésser la primera fabrica que va existir. Aquesta empresa va anar canviant de nom amb els anys, primerament en "La Sin Rival" i més tard en "PAYÁ HERMANOS, SA". Al 1909, la fabrica Payá es presenta amb una representació de les seves joguines a l' "Exposició Regional Valenciana", que va tenir una gran repercussió i va marcar l'inici del creixement de Payá a tots nivells. El triomf que representa aquesta fira per a l'empresa l'empeny a dedicar-se de ple al món de les joguines, encara que sense abandonar les altres activitats. Com es natural van aparèixer enveges, que portarien a la creació de noves empreses al sector.
Al 1915, treballadors de Payá, van deixar l'empresa per fundar
VERDÚ y Cía. Al 1922 es van associar
amb Santiago Rico i G. de ANDREIS. Finalment Santiago
Rico compra les accions de G. de Andreis i es fa amb el control de l'empresa
que el 1930 passa a denominar-se RICO, SA. A partir
d'aquest moment comença la competència amb Payá.
L' època d'or de les fabriques va ésser del 1910 fins
a la guerra civil. |
||||
![]() |
A
començaments dels anys 40, van sorgir noves fàbriques de
joguines: |
|||
Quan
l'economia espanyola a finals de la dècada dels 40, va tornar a
refer-se, Payá Hermanos" va crear una nova màquina
de fer joguines de plàstic injectat (la primera que va existir
a Espanya). Corria l'any 1952 quan Payá va fabricar la primera
joguina de plàstic anomenada "Arre caballito", que encara
que està formada per peces de llauna ja incorpora el nou material:
el plàstic. D'aquesta manera va començar el gran canvi a
la indústria de la joguina espanyola.
Cap a l'any 1950, després de la segona guerra mundial, va sorgir una nova potencia en la fabricació de les joguines: el Japó. La indústria de la joguina formada entorn del poble d'Ibi, poc a poc va anar cap a la decadència amb la mort del General Franco, que va permetre obrir les fronteres i començar la invasió de les joguines estrangeres. Mica en mica moltes de les fàbriques van anar plegant. La casa Payá, va fer suspensió de pagaments, i va acabar l'any 1984 com una cooperativa de treballadors, que també va estar a punt de plegar i que actualment gràcies ha haver trobat molts dels motlles de les antigues joguines han pogut tornar a tirar endavant fent reproduccions dels antics models. |
||||